Tiquismiquis

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà i en un temps molt remot…

Anàvem vestides d’estiu, i ens vam dir hola amb la mirada.

I mentre fèiem una de gin-tònic i una d’aigua, queien dos pitis a “pachas”.

Terres freds i moments càlids, cigarretes al balcó per trencar el gel...

I somriures tímids que esdevenen rialles.

I aquella primera nit, plorant entre els llençols, que semblaven de paper.

Vergonyetes.

T’escric, em cantes i conto contes perquè no contis ovelles i comptis amb mi.

Abraçades.

I quan la -i- fa de les seves, o quan parlem “balleno”

i sortim a voltar i recorrem Barcelona, sense adonar-nos al moment

que el que recorrem són moments que ens connecten.

I poc a poc ens coneixem...

I skypes, i fotos pícares, i frases tontes quan els ulls són a punt de tancar-se.

Bona nit i que descansis.

Quan els somnis vénen de Venus, quan vénen de Venus i tu i jo ens els mirem.

I quan parla la Manela en veu d’una que s’amaga darrera una 3a persona.

Petons.

I quan pintem bosses amb tomillo i sense voler pintem jerseis.

I el dia que vaig ser conscient que et recolliria la caca.

I quan ens hem fet frustrat, quan hem filat i quan ens hem fet costat...

Hem sabut què és trobar-nos a faltar.

Debatre si és més sexy un pet o un rot...

Et penso i et somio entre setmana,

em corres per les venes i què fotut és no poder-te abraçar.

I voler un petó i no tenir-lo...

i comprimir-los en un dia, que se’m fa curt.

A 107km de tu, i saber que la distància és un repte, i les ganes de veure’t molt fortes.

I separar-te el formatge quan fem una amanida vora el mar.

I quan plou o fa mal dia i la llum la té la persona que pateix, perquè pugui veure el refilón de llum.

I quan se’ns escapa amor perquè ens surt molt natural.

És la teva olor quan me l’emporto cap a casa. O quan es queda i tu te’n vas,

són els teus ulls rodons, de 3 colors, que em perden quan em miren...

em recorden a dues boles del món.

Quan de sobte m’acaricies i ho noto fins als peus,

quan m’abraces per darrera, quan et recolzes sobre meu;

i quan sé que vens a veure’m, o quan sé que vinc en tren.

Quan em dius les coses clares, quan hi ets, de veritat.

Quan fas el pallasso, quan somrius i sobretot quan rius sincerament.

Tramussons.

Viatges a València i sentits que ens connectaven, 

I el mocador seguia fent olor de tu...

I et somiava, coses maques. I em llevava havent-e fet un petó als llavis.

I una abraçada llarga i sentida.

I parlar-nos i mirar-nos com si fos la primera vegada,

però aquesta vegada coneixent-nos, bromejàvem complicitat.

Tornàvem a tenir 15 anys.

I desitjar aquell petó, sense poder aguantar-me...

I passejar, com si res hagués canviat.

I quedar-nos amb les ganes de dormir juntes,

com la ovella i el patito i el ball que havien començat.

Dues copes de vi, dues espelmes, dues noies que es miren.

I la resta t’ho explicaré durant el viatge.