Som

Som el que som. A ser més no som res

i a ser molt menys, tampoc.

Som el que creiem i tot està a la ment.

Som pensament, pur pensament.

I n’hi ha qui en té i n’hi a qui no, i no és.

Si ens creiem molt ens veiem grans,

Si tenim molt som uns gegants.

Però en el fons som petits, petits, petits…

i estem sols.

I sense res ho donem tot

i sense res som nus davant hom

que no ens vol res i li oferim a més no poder.

I  és quan som més grans, sense saber -ho.

Som el que som, o potser no.

Som molt menys del que podem ser, molt menys.

Som molt menys del que volem

i molt més del que seriem si no sapiguéssim que som.

Però som molt menys del que ens creiem,

En el fons som molt poc tendint a res.

Som infants amb bolquers posats al mar,

I ens ofeguem

Però ens creiem els reis posats al cel,

I ens el mengem

Però som infants amb bolquers posats al mar,

I ens ofeguem.

Ens pensem que dominem i el que fem es destrossar.

Som el que som, o potser no.