Dormia
Me la vaig quedar mirant mentre dormia.
A un pam dels seus ulls, a un pam del seu nas,
a gairebé res dels seus llavis entreoberts...
La seva respiració em disolia, m'absorbia cap a ella
mentre obserbava els seus ulls tancats suaument, no del tot.
Em va portar a voler saber més d'ella.
Veure-la per primera vegada somiant,
amb una mà al costat de l'orella i l'altra sobre la panxa.
De quin color deu tenir els ulls?
Tenia ganes que es despertés.
La meva curiositat ja havia matat tres gats, almenys.
Però alhora mantenir aquell instant tan penetrant, tan màgic...
Una presentació poc oficial.
Present, al seu costat, li hagués fet una foto en moviment.
Inspira... Un, dos, tres...
I ara expira, no diu res.
És perfecta, no la conec.
És perfecte, no em coneix.
Imaginava una vida eterna al seu costat, veient-la dormir cada nit.
Sabent que el despertar serà amb mi.
Sabent que, al despertar, serà amb mi.
Què li diré quan...
què li diré quan em vegi estirada al seu costat? al seu llit?
No diré res, vaig pensar.
Vaig seure, em vaig aixecar.
Anava a sortir per la porta i em vaig girar...
Em vaig girar un últim moment, per última vegada:
aquí et deixo, bellesa.
Mai va saber qui sóc.
Mai va saber que vaig estar-la observant aquella nit.
No va saber que em vaig colar al seu llit.
Jo mai vaig saber el color dels seus ulls.